dimecres, 20 de juliol del 2011

Però, qui carall són aquests? Però, què carall s'han pensat?

Com més escolto i llegeixo les noticies sobre l'economia, sobre la feina, sobre les retallades, sobre els rescats, sobre les reduccions de tot, sobre la productivitat, sobre... més se’m van inflant els dipòsits testoteronics. El fotut de tot plegat és que aquesta sobreabundància espermàtica no se’m solucionarà amb una nit boja sota els llençols. La mala llet que destil·lo tornarà a reomplir els dipòsits i no s'haurà resolt el problema principal.

A veure, és possible que no ens acabem d’adonar que tot el que està passant al món, des del primer món fins a l'últim món, passant pel tercer i quart, s’ha generat i ho està generant una cosa, un ens, un nom sense rostre que li diuen ostentosament sistema financer? I em pregunto, qui o què carall és això? I aquesta cosa, ens pot fer ballar les economies personals fins a anorrear-les? Hòstia tu! I aquesta bestia pot fer moure l'economia mundial fins a aturar-la o accelerar-la segons els seus foscos propòsits? Re-cony! I aquest nuvol putrefacte pot arribar al punt de fer agenollar a un govern democràtic, o no, i dictaminar el què han de pagar i com ho han de pagar, tot i no saber perquè recarralls, recollons i reconys ha passat?

I qui son? I què son? Deuen ser la hòstia, deuen produir una quantitat enorme de coses i de bens, deuen tenir les mans llagades de tant fer, construir i produir per aquest estimat món nostre, han de ser la conya de creatius, innovadors i benefactors de la humanitat, han d'estimar-se el món i les persones a uns nivells impossibles d'arribar-ho a entendre pels tristos mortals, oi?

Doncs, no. Em sap greu. Ni de bon tros.

Aquesta colla de delinqüents sense rostre, aquesta camada de nazis sense entranyes, aquest empastifada de sangoneres llefiscoses son uns grups comandats per uns senyors, humans com nosaltres. Uns senyors que amb títols d'allò més altisonants es troben al comandament dels bancs mundials, dels bancs de cooperació, dels bancs de la collonada que sigui. Aquests dignes senyors trafiquen a les borses de tot el món sense importar-los una merda si ensorren empreses, famílies, persones o països sencers. Aquests senyors estan a la cúpula de les empreses energètiques, estratègiques, armamentístiques, etc. més importants del món. Aquests senyors van inventar la globalització per apropiar-se de tot i tenir més de tot, i tenir més poder i més control de la seva personal disbauxa que ha infectat a tota la humanitat. Aquests senyors han creat aquest caos virtual, inventat, inexistent i només visible a les pantalles dels seus ordinadors. I els hem cregut. I ens hem cregut que quatre xifres i quatre diagrames poden estar per sobre de la nostra feina i d'allò que som capaços de fer i crear amb los nostres mans.

Peró, a més, aquests senyors han enganyat al poble, han enganyat al món sencer i fent ús d’aquesta impunitat, de la que inexplicablement gaudeixen, l'han ensarronat i l'han fet combregar amb rodes impossibles d'empassar per tal de continuar inflant el seu fastigós pap. A tot el món, perquè ara som globals, varen enganyar a tot el món. I no val a dir que no ens teníem d'haver deixat engalipar, i que la culpa és nostra per haver sucumbit al xantatge dels bancs. Això és una bestiesa. És a dir, que un atracador roba un banc i la culpa és del director? Però, que ens hem begut el poc senderi que tenim? Els tafurs, els estafadors, els lladres van a la presó. Que no ens prenguin més el pèl. Són ells que han estafat, són ells que han d'anar a la presó. Què nassos significa que a sobre que m'han robat, la culpa la tinc jo? Per què no han anat a la presó tots aquests centenars o milers d'estafadors mundials, tots aquest bancs i banquers que a sobre de vendre fum han descollonat l'inaprehensible sistema mundial financer? Per què no han estat jutjats els alts directius d'aquests bancs? Per què continuen cobrant aquests monstruosos i estratosfèrics sous i ens continuen martellant el cap dient que baixen o pugen els tipus de no sé què?

I per acabar-ho d’adobar. Pels que no entenem ni l'alta filosofia ni l'alta matemàtica que envolta la santa església de l'economia i ens movem en l'àmbit planer del sentit comú. Si tothom ha estat d'acord que els bancs ho han fet malament, tot i no anar a la presó, per què aquest capital malbaratat, aquest capital privat se'ls ha retornat prenen-nos-ho dels nostres impostos? Dels impostos públics? Quina mena de il·legalitat internacional és aquesta? És a dir, ens han enganyat, amb l'engany, hi han perdut cales i a sobre els hi he de deixar jo? Estem bojos? Això ultrapassa els límits de la moralitat, això, com molt bé va dir una tertuliana de la radio és un crim econòmic mundial. Judici i presó. Prou.

Aquesta colla d’immorals, de desaprensius, amb la més absoluta carència d'ètica, continuen especulant, fent pujar o baixar els índex dels collons, comprant i venent fum sense moure's del lloc, només mirant la seva ridícula pantalla i les seves estúpides corbes de nivell i percentatges que ni ells saben si funcionen, però, que amb dos segons han passat de tenir deu milions d'euros a tenir-ne 100 i a la pròxima vegada que tornin a mirar en tindran 1000 milions més i tot sense fer res. Sense aportar res a l'espècie humana, sense afegir res a la cultura i a la civilització que li ha permès precisament passejar la libido degenerada per la seva estúpida pantalla.

Aquestes sangoneres no han fabricat res, no han fet res, no han plantat cap ceba ni cap tomaquera, no han construït, no han arreglat res de res, no han col·laborat en res a la suor col·lectiva de la humanitat per contribuir al seu benestar, no han inventat res, no han descobert res, no han ajudat a res. No han creat ni art, ni literatura, ni musica. Res de res. Només destruir i enriquir-se fins a l'infinit per no se sap quina fosca raó interior, personal o de grup. Enriquint-se i destarotant a benefici propi l'economia mundial basada en l’intercanvi de bens, en la iniciativa i la creativitat que son els elements primordials de la riquesa i en canvi van ensorrant les bases de la llibertat, de la democràcia, de la solidaritat i de l’humanisme sense cap remordiment. Rendibilitzant la pobresa, la brutícia, la maldat, les guerres... sense adonar-se que s’ensorren ells mateixos, imbècils dels collons.

La pregunta que em faig sovint. Que fa dies que m'estic fent. Com és que ho permetem? Com és que aquesta boira, aquesta bestia anomenada sistema financer, amb tots els seus tentacles, bancs, borses, corporacions, multinacionals, governs, grups empresarials, grups de comunicació, polítics, centrals d'espionatge, etc., etc., etc. ens pot arribar a tenallar els collons i no fer res? Com es que no demanem responsabilitats? Com podem permetre que aquesta colla de assassins, si assassins, diem les coses pel seu nom, perquè portar països sencers a la misèria, a la fam, a la indigència i sovint a la mort, és assassinar, com podem permetre que tinguin algun dret a fer res en un lloc com la nostra terra que només hauria de ser per gaudir-ne? Son una colla d'assassins, son indignes d'habitar aquest planeta que creuen què és seu.

Sento molt el que vaig a dir, però, no i veig cap més solució. En José Luís Sampedro va afirmar no fa gaire que el capitalisme s'havia acabat. Jo la diré mes grossa. Durant la Revolució Francesa, quan al rei i la noblesa, que com el sistema financer actual, també es tocaven els galindons sense aportar res a la societat, se'ls va comentar que el poble era qui treballava i calia tenir-lo en consideració, no ho van entendre. Eren masses segles de pensar que el món era seu, la terra era seva, les persones eren seves i no podien entendre que arribés la púrria i els etzibés que eren iguals i tenien drets. La solució va passar per separar-los el cap del cos. Una solució senzilla i pràctica. A partir de llavors la societat va poder començar aquest llarg camí fins la democràcia i benestar actual. Es va haver de sacrificar aquell llast que al cap i la fi no ho entenia i a més tenia el poder. Se li va haver de prendre. Ras i curt. Ens trobem en la mateixa situació. No ho entenen. Borratxos de poder es creuen amb el dret d'organitzar l'economia mundial. Amb el dret de ensorrar i rescatar països. Però, que collons vol dir rescatar països? Què collons heu de rescatar si no teniu res? Quatre papers que diuen que sou multimilionaris, quatre pampallugues als ordinadors que us fan escaldufar-vos l'entrecuix. Res. No teniu res. No teniu ni cebes ni tomàquets, colla de tronats! no teniu res. Com podem permetre que els superbancs i el maleit supersistema de les finances dels pebrots, posin contra les cordes a cap país? Com si fossin estructures pseudomilitars? Com si fossin cops d'estat econòmics? Però, com podem permetre-ho? Com ens podem creure aquesta collonada del sistema financer, dels fons, dels rescats i la mare que els va parir?

Indignar-se, comprometre's, si, però per sobre de tot rebel·lar-se, revolucionar-se i ensorrar aquesta colla de xoriços que han organitzat un món a la mida dels seus malsans interessos onanistes d’acumular i acumular i no saben ni que collons acumular ni perquè carall ho volen.

Per concloure. Ha arribat l’hora de destruir un sistema que ja no funciona. El capitalisme ens ha servit fins aquí. El capitalisme, el liberalisme i la democràcia han estat útils fins al segle XXI. Tocar renovar les estructures. A hores d’ara ja sabem que el món es finit i no es pot consumir fins l’infinit i per tant la nova idea de la futura economia no pot estar basada en la continua especulació absurda, ha de conservar, s’ha d'invertit la tendència imposada pel vell capitalisme. S'ha de tallar d'arrel. Així com la monarquia absoluta es va haver de frenar i desmuntar amb contundència aixi cal fer amb el sistema financer, amb els sistemes de producció, amb els bancs, amb les borses, tots obsolets i antics, transformats en besties insaciables i lluny del sentit comú i el respecte a l'ésser humà. 


Només hi ha una sortida: la revolta.