No em feu gaire cas. Està clar que estic enfadat. Molt enfadat. Preneu aquest escrit com el què és. Una enrabiada amb la situació tan deplorable del món.
Qui són aquesta gent? Qui són aquests éssers invisibles que estan marcant el pols de l'economia mundial? Qui són aquestes corporacions capaços de doblegar el G8 i als homes més poderosos de la Terra? Qui són aquests desaprensius capaços en nom del seu interès personal d'enfonsar un país, una economia i milions de mortals i de simples treballadors quotidians? Com és possible que els poders polítics no plantin cara a una economia mundial dirigida per mafiosos de les borses i les finances?
El rei absolut ha estat substituït per l'economia financera, pels bancs amb poder absolut sobre tot. L'alt clergat i la noblesa han estat substituïts pels qui actualment dirigeixen les grans multinacionals i empreses mundials. Finalment, la noblesa ha estat usurpada per la anomenada classe política. És la classe privilegiada del segle XXI. Són els privilegiats de la piràmide social actual. És la classe dirigent que s'ha de tornar a enderrocar. Sota hi tenim els petits empresaris, els treballadors, la ciutadania mundial.
Tornen a ser els reis i aristòcrates que malauradament hem de tornar a fini-quitar. El rei es l'equivalent dels diners, la noblesa dels polítics que, com a la Revolució Francesa ens tornem a trobar en la mateixa situació. Uns parlaments, uns polítics inoperants i sotmesos a les directrius de les classes privilegiades: la classe econòmica, la classe bancaria i financera mundial. No ho podem permetre i cal una altra revolució francesa. Com en tota revolució hi hauran danys col·laterals. I d'això avui dia els polítics en saben un munt. Bé, doncs, que hi comencin a pensar. Però la maquina més democràtica de tota revolució l'hem de tornar a posar en funcionament. Aquesta vegada a la maquina hi hem de posar els colls de tots aquells que estan destrossant financerament els països, els pobles, les nacions sense cap tipus de moralitat, sense cap tipus d’ètica humana. Ens calen uns quants Robespierre per tal de fer una barrabassada mundial i pujar un altre esglaó en el difícil camí cap a la democràcia i la difícil igualtat dels esser humans. Hi haurà danys col·laterals i danys directes, és cert, però el món no pot esperar que el Poder Econòmic li agafi de sobte una llambregada de consciencia. En totes les revolucions, hi ha hagut una raó fonamental que ha legalitzat la revolució, que no volien deixar la mamella. S’ha de tallar la ma que agafa la mamella. O ara o mai. Ho tenim tot al nostre abast, tecnologia, comunicació, etc., però això només ho farà el poble, la ciutadania mundial que està sofrint aquesta maleïda malaltia de la avarícia humana. Els polítics tampoc ajudaran. Cal una revolució en tota regla. Hem de destruir els bancs, les borses, que ja no tenen cap utilitat per el benestar dels ciutadans del món. Hem de destruir la xarxa financera mundial. Per una revolució anti-financera i bancaria mundial.
