divendres, 28 de maig de 2010

Vel en llibertat?

(Aquest escrit va estar fet arran de la polèmica del vel. Crec en la democràcia, però no en la seva utilització manipulativa. Si es permet la perversitat del llenguatge, ens podem trobar amb situacions com la de l'Alemanya nazi. Cal estar alerta.)

Sembla que les associacions islàmiques de Catalunya i Espanya de cop i volta s'han convertit a la democràcia. Estem de feliç enhorabona. Tant és així que reclamen democràticament uns drets per a les seves dones que a les nostres latituds ja fa anys, no molts, que els van conquerir. No obstant això, hom rasca una mica i troba que darrera d'aquests drets hi ha una imposició religiosa que impedeix el dret a opinar a la mateixa dona islàmica. I si seguim rascant ens trobem que als països d'origen islàmic qualsevol dona occidental que els visiti per feina o turisme està obligada a portar el coi de vel. I ja amb les ungles fetes pols tenim la sorpresa que en tots els països islàmics no existeix democràcia i que és la religió la que teocràticament determina la vida de les dones. Si us plau! Com podem permetre al nostre país aquesta mena de cinisme islàmic? Aquí exigeixen uns drets que al seu país són obligacions de les seves dones per la gràcia d'Ala. No acabo d'entendre com els intel·lectuals, pensadors i polítics del nostre país poden arribar a combregar amb aquesta enorme roda de molí. No entenc ni que s’hagi de discutir el tema. No m'entra al cap com poden donar suport a una obligació que, de tots és sabut, és una humiliació per a la dona. Que darrere s'amaga una idea religiosa que considera la dona inferior a l'home amb dret a lapidar-la. Pot una dona occidental passejar per un país islàmic amb minifaldilla i la cabellera al vent? Ho pot fer una dona islàmica? Pot la Reina d'Espanya, per posar un exemple, assistir a una recepció islàmica sense posar-se el vel? Es poden construir esglésies amb llibertat de culte en tots els països islàmics? Pot una dona occidental opinar en aquells països? I aquestes actituds islàmiques no són ni xenofòbies ni racismes, cert? Si us plau senyors! a Catalunya i a Espanya es va a cara descoberta i a protestar a l'Aràbia i adlàters que és on cal democràcia. 

1 comentari:

  1. Entenc les reflexions però ho entendria millor si fessis propostes concretes.

    Pel que fa a les reflexions:

    "Pot una dona occidental passejar per un país islàmic amb minifaldilla i la cabellera al vent? Ho pot fer una dona islàmica?"

    Doncs hi ha països que si i països que no. També hi ha països islàmics on pots fer top-less en algun lloc, països catòlics o no pots fer top-less a cap lloc. Països una mica més avançats democràticament on et trobes homes (fins i tot xeiks) demanant ajut als mestres per convèncer la filla adolescent que no es tapi la cara amb el xador, països cutres cutres cutres i països amb gran presència (relativa, en comparació fins i tot a països occidentals) de la dona en llocs de poder, que tot i així van amb xador.
    M'explicava una coneguda d'origen algerià i mediadora, absolutament occidentalitzada, que està orroritzada de la quantitat de pares que a Barcelona li demanen ajut per convèncer les filles que no es tapin, filles fanatitzades en el context de l'adolescència i els conflictes identitaris.

    Pot la Reina d'Espanya, per posar un exemple, assistir a una recepció islàmica sense posar-se el vel?
    Bé, probablement tampoc no podrà assistir a una recepció catòlica a Guatemala sense posar-se un mocador al cap i faldilla llarga.

    "Es poden construir esglésies amb llibertat de culte en tots els països islàmics?"
    N'hi ha que si i n'hi ha que no. He conegut una mar de cristians àrabs que m'han respost extranyats perquè jo els havia tractatgairebé com víctimes i m'han dit que jo estava molt equivocat. També m'han dit que en algunes comunitats cristianes-àrabs rurals, els musulmans eren els domingueros i et trobaves amb més cristianes amb vel que no pas musulmanes amb vel.

    Pot una dona occidental opinar en aquells països?
    N'hi ha que si i n'hi ha que no. Una dona iraniana em deia que se sentia escandalitzada de la manca de projecció pública de les dones que havia vist a Guatemala i que a l'Iran seria impensable.

    En fi, nosaltres els ateus no mirem tan prim: diferenciem entre religiosos i normals.

    De tota manera, insisteixo que no entenc les reflexions sense propostes. Quina seria la proposta? Que si una turista cristiana és apedregada a l'Afganistan per no dur la cara tapada, caldrà que aquí una dona musulmana potser fins i tot convertida a l'islam i filla d'una llarga nissaga de catalans, no podrà posar-se un mocador al cap si li dóna la gana? Jo sé d'una noia que va de gòtica i té problemes al poble per aquest motiu i que ha estat un mes sencer al Marroc sense que ningú li qüestiónes la indumentària ni li posés cap problema.
    Salutacions atees,
    Manel

    ResponElimina