dimecres, 21 d’abril de 2010

Any 2513

La penombra inundava l’habitacle CR23. Va obrir els ulls. –Higiene –va cridar. La cambra de descans es va tombar al mateix temps que s’obrien les comportes deixant escapar els fluxos regeneradors de nit. Quan els peus van tocar les plantilles adherents la cambra es va aturar. Estava dret. Es va dirigir a la zona 12HZ de l’habitacle. Va alçar els braços i les ones netejadores el van deixar nou. Mitja volta i es va obrir un calaix. Va agafar el protector epidèrmic AV3 i se’l va embotir. Equipament indispensable per sortir a l’exterior.

-Esmorzar! –va tornar a cridar a una superfície brillant. Es va materialitzar un dau translúcid. Amb el transportador dietètic va atraure el dau i sense tocar-lo el va portar a la boca. Va deixar anar el transportador sobre la superfície i va desaparèixer. De la banda esquerra va sortir un recipient reflectant que se li va acostar levitant fins arribar just davant de la seva boca. Va beure del recipient.

Es va dirigir a la sortida XX6. El raig d’ones protector es va esvair i va sortir a l’exterior. Vivia a la planta 623 de l’edifici From, zona 238, habitacle CR23. Era una privilegiada. Com més amunt més categoria galàctica. L’edifici s’acabava a la planta 1400. Havia d’esperar el transport que la portaria a la Central de Contribució Obligatòria al Treball. Allà es comptabilitzava l’aportació energètica de cada habitant.

El transport va arribar travessant l’aire silenciosament. Era un cuc meitat metal•litzat i meitat color vermell. Al davant portava l’identificatiu: TMB 32012. Els TMB (Transports Mundials Bidireccionals) eren la única possibilitat de comunicació dins les ciutats. Desprès de la ultima guerra al 2050 només varen quedar 500 ciutats que creixien verticalment i acollien els 10.000 milions d’habitants del planeta.

Des de llavors havien canviat moltes coses i d’altres havien desaparegut completament. Però, el transport continuava sen una eina imprescindible de supervivència. Els TMB eren els encarregats de comunicar la federació de ciutats mundials. Sense els TMB era impossible la vida sobre aquella Terra inhòspita.

Va travessar la porta. Una onada electromagnètica va netejar-la de possibles gèrmens nocius. Va seure sobre un coixí magnètic. Unes vibracions ambientals facilitaven la relaxació. Els passatgers embotits amb el protector estaven repartits indiscriminadament al llarg del cuc. Aquí i allà difusors de noticies informaven dels trajectes dels TMB. Va tancar els ulls i va cercar d’imaginar com deurien ser els transports a l’antiguitat, com es traslladaven els esser primitius de fa cinc-cents anys. Es va adormir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada