dimecres, 7 d’abril de 2010

Tràntor

...i al centre d’un nucli de deu mil estrelles, on la llum estripava la foscor al seu voltant, girava l’enorme planeta imperial, Tràntor. Però, era més que un planeta; era el batec viu d’un imperi de vint milions de sistemes estel·lars. Tenia una sola funció: la administració; un sol propòsit: el govern; i un sol producte manufacturat: la llei.
Aquell món sencer era una distorsió funcional. No hi havia a la superfície cap objecte viu que no fos l’home, els seus animals domèstics i els seus paràsits. No es podia trobar ni un bri d’herba, ni un tros de sòl sense cobrir tret dels dos-cents kilòmetres del Palau Imperial. Fora del recinte del Palau no existia més aigua que la que hi havia dins les cisternes subterrànies que subministraven el líquid element a tot el món.

L’enllustra’t, indestructible i incorruptible material que constituïa la llisa superfície del planeta era el ciment de les enormes estructures de metall que abarrotaven Tràntor. Aquestes estructures estaven connectades per voreres, unides per passadissos, dividides en oficines, ocupades  a la part inferior per immensos centres de venda al detall que cobrien kilòmetres i kilòmetres  quadrats i a la part superior pel pampalluguejant món de les diversions que naixien a la vida cada nit. Era possible donar la volta al món de Tràntor sense sortir d’aquest únic edifici conglomerat  ni veure la ciutat.
(extret de Fundació i Imperi, ISAAC ASIMOV)

Sempre que llegeixo aquest trosset tinc una cadena de calfreds al llarg del cos que em duren una bona estona. Es aquí on ens porten els polítics, els batlles de les diferents ciutats, els presidents de les comunitats autònomes, els caps de govern,  les multinacionals, els poderosos del món, els presidents de les supra-institucions mundials? Cap un món ple de carrers? Un món amb un únic govern centralitzat? Un món amb una única llavor, una única central d’energia i una única cisterna d’aigua? 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada