CRÒNIQUES DE LO DELTA (7)

És una preciosa nit de lluna plena. La mar espurneja amb petits esclats de llum en ser esquitxada pels raigs de la lluna. Estem sols a la Platja del Trabucador. A l’esquerra i a la dreta hi ha una llengua inabastable de terra. Una estreta i llarga catifa de sorra que s’estén estranyament  sobre la mar, i que enllaça la desembocadura del Delta amb el seu braç dret, la Punta de la Banya. Cap al centre d’aquest fràgil pont de petits granets sorrencs brillen les Salines on es cultiva la millor sal del món. És un paratge màgic, un espectacle de somni, una terra de contrastos.  A una banda de l’estret desert de sorra esclaten les onades de la Mar Mediterrània amb un terrabastall infinit. A l’altra, l’aigua silenciosa de la Badia dels Alfacs acull caragols, navalles i crancs. Entremig, petits matolls on fan els nius les aus migratòries. Arreu, el vent etern del Delta que ens acaricia mentre estirats a la sorra l’aigua ens besa els peus, la lluna ens il·lumina els cossos i la remor de les onades ens adorm mentre el sol empeny la lluna a descansar.